Practiques Artistístiques

1r Tasca

TÍTOL DE L'EXPOSICIÓ: Un món paral·lel

INTRODUCCIÓ A LA EXPOSICIÓ: 

Un món paral·lel es una exposició col·lectiva produïda per Roca Umbert Fàbrica de les Arts que es presenta a Arts Santa Mònica.

Google Street View porta desde l’any 2008, una eina digital que es pot utilitzar tant en l’ordinador com en el movil i ens permet veure totes les parts del nostra món a partir d’una pantalla, sense tindre que moure'ns de les nostres cases. 

En aquesta exposició podem veure com diferents artistes posen en dubte la percepció del territori, paisatge, tecnologia i representació virtual de la realitat. 

NOM DE AUTORS I DESCRIPCIÓ: 

Azahara Cerezo - Roberto Feijoo - Andrés Galeano - Sasha R. Gregor - Albert Gusí - David Mayo - Jonay PMatos - Alberto Salván - Txema Salvans - Mario Santamaria - Ruben Torras Llorca - Bárbara Traver

DATA O PERÍODE: Del 23-05-2019 fins el 15-09-2019

ESTIL O CORRENT: 

Aquesta exposició forma part de l’art contemporani amb la voluntat d’acostar-se als ciutadans.

L'art contemporani és l'art del nostre temps, que guarda relació amb la societat actual. L'art contemporani sol referir-se a obres que es van fer a partir de la meitat del segle XX.

DESCRIPCIÓ OBJECTIVA, DENOTACIÓ:

La técnica que utilitzen es la fotografía, es una exposició on 12 artistes han viatjat per Google Street View i han agafat imatges d’aquella eina digital per presentar les seves propostes artístiques. 

En aquesta exposició pots estar de dimecres a dissabtes de 11 a 21 hores, el diumenge i els festius fins les 19 hores. 

DESCRIPCIÓ SUBJECTIVA, CONNOTACIÓ:

En l'exposició es vol donar una veu crítica, ficticia o histórica (depenent del context de la foto). Tot això fet amb la fotografía, on es vol destacar el interactiu. 

La idea principal del projecte és (o al menys sembla) un viatge a través de fotografíes, on cada fotografía és d’un artista diferent, amb estils diferents o situacions diferents. 

PARLA DEL DISCURS DE L'ARTISTA, CRITERI DEL COMISSARI I AMPLIA LA SEVA BIOGRAFIA:

Joan Fontcuberta (Comissari)

Ell és caracteritza per el l’ús d’elements interactius amb la informàtica, on presenta diferents visions a través de la fotografía, com la crítica, ficticia o històriques. Per això, en aquesta exposició podem interactuar només amb un dispositiu electrònic a través de Google Street View, on podem “estar allà” virtualment. 

Va ser (i és) docent, artista i crític. De fet, va ser un professor invitat a la diverses institucions com la Universidad de Harvard y Le Fresnoy, Centre National des Arts Contemporains.

OPINIÓ PERSONAL:

He trobat molt interessant aquesta exposició, ja que mai havia vist una forma d'expressar l'art i a la vegada mostrar com és la tecnologia en realitat com ho han fet aquests artistes.

Comparació de 2 cartells.

Titol de l’obre: Napoleó

Autor: Toulouse Lautrec

Data: 1895

Museu: Col·lecció Particular

Característiques: 59 x 42'5 cm.

Material: Litografia

Estil: Neo-impressionisme 

Història: L'escriptor William Milligan Sloan havia escrit una biografia de Napoleó que seria publicada als Estats Units per la revista "The Century". El marxant Boussod i Valadon va organitzar un concurs de cartells per a la publicitat de l'edició, presentant-21 treballs. El cartell guanyador rebria més de 50.000 francs com a premi, obtenint la victòria Lucien Métivet, també alumne de Ferdinand Cormon com Lautrec. Segons les fonts, Toulouse-Lautrec quedaria el tercer portant-se un premi de 500 francs encara que altres apunten que va ser Henri Dupray el premiat. 

Descripció: Napoleó apareix en l'escena ocupant l'espai central, acompanyat d'un mameluc i un mariscal, embolicats en una atmósfera boirosa que possiblement evocaria l'èxit de l'emperador. Es pensa que el major detallisme en aquesta composició s'hauria al desig del pintor d'agradar al president del jurat, l'acadèmic Gérôme. El mateix Lautrec va decidir publicar pel seu compte 100 exemplars de la litografia.

Títol de l’obra: Bal du Moulin Rouge.

Autor: Jules Chéret.

Data: 1889

Museu: El Museu d’Arte de Los Ángeles.

Característiques: 124.1x 88 cm

Material: litografía

Estil: 

Descripció: En el primer pla de l'afiche podem remarcar la figura de la típica chérrete, amb el seu cabell ros, recollit. Aquesta asseguda en un ruc negre, que la fa destacar el que té lloc: un bufó vestit groc i sabates del mateix color. Amb la mà dreta està agafant en ruc ia la mà esquerra té unes flors. Enrere d'ella a la cantonada dreta es pot observar una altra dona, una mica més voluptuosa i al centre del cartell es pot veure la figura vermella del molí de Moulin Rouge. El cartell té també altres figures de dones assegudes en rucs que sembla que donen la volta al molí vermell.

La chérrete del primer pla destaca de les altres, i crida l'atenció pel seu colorit, mentre que les altres, menys acolorides sembla estar absorbides en una alegria frenètica.

L'atractiu d'aquest cartell és que les joves alegres i coquetes, semblen estar convidant a l'espectador a ballar i a divertir-se amb elles. És un cartell molt dinàmic i molt expressiu. Es poden observar dues llegendes, una a la part superior i una altra a la part inferior. La primera diu Bal au Moulin Rouge, Place Blanche, i la segona Tous del Soirs, & Dimanche Jour, Grand Fete els Mercredis & Samedis (Ball al Moulin Rouge, Lloc en Blanc i Totes les nits, i els Diumenges de dia, Grans celebracions els dimecres i els dissabtes).

El cartell va tenir molt èxit i en el següent any a l'autor se li va encarregar un altre cartell.

Pel que fa al colorit l'autor va utilitzar colors com groc, vermell i blau.

Història: El Moulin Rouge era un luxós cabaret parisenc que va ser inaugurat el 5 d'octubre de 1889, al 90 boulevard de Clichy en el mateix emplaçament en què abans hi havia una sala popular de ball, la Reine- Blanche. Va ser creat amb la finalitat de fer una dura competència al local l'Elysee. El lloc era molt famosos i partir de les deu de la nit i fins a dos quarts d'una, totes les nits es presentaven diferents atraccions i espectacles de ball, entre els quals sobresortia la famosa quadrille naturaliste, un ball frenètic, ple de moviment, colorit i passió, que va esdevenir un dels principals atractius. 

Amb l'ocasió de la seva inauguració els empresaris del local li van encarregar a Chéret la creació del cartell que anava a publicitar el local.

EXPRESSIONISME ABSTRACTE

L'expressionisme abstracte sorgeix en EEUU a principis dels anys quaranta i adquireix el seu màxim desenvolupament al començament dels anys cinquanta. La principal característica consisteix en l'expressió espontània de l'artista a través de l'acció de pintar.

El terme de "expressionisme abstracte" es deu al crític d'art del "The New Yorker", Robert Coates. Però a causa de les diferents característiques que conformen aquest moviment, en l'any 1952 el crític Harold Rosenberg utilitza el terme de "action painting" (pintura d'acció) per a definir millor l'enfocament comú de la majoria aquests artistes, la importància donada al procés o acte de pintar per sobre del contingut.

La formació d'aquest moviment es veu influenciada pel moviment surrealista. Al començament de la segona guerra mundial, la gairebé totalitat dels surrealistes es va exiliar a Nova York, entre els artistes exiliats estaven: Max Ernts, Roberto Matta, Salvador Dalí i André Masson. Aquests pintors van tenir com seu de les seves activitats artístiques la galeria neoyorkina "Art of This Century". Aquesta galeria va ser oberta en 1942 per la col·leccionista Peggy Guggenheim per a què els artistes exiliats tinguessin un centre on mostrar la seva obra.

Aquesta presència d'artistes europeus d'avantguarda va exercir una gran influència entre els pintors nord-americans, especialment entre els joves artistes novaiorquesos, molts dels quals exposarien amb el temps en la galeria de Peggy Guggenheim, Pollock va arribar a ser l’artista més important d'aquesta galeria.

El cubisme i els quatre mestres de l'art europeu, Picasso, Miró, Matisse i Léger, completen la base sobre la qual es va desenvolupar l’expressionisme abstracte.

La teoria i pràctica surrealistes van alliberar a aquests artistes dels moralismes i dogmatismes artístics imperants a Amèrica del Nord, i els va fer descobrir l'estimulant llibertat de la creació espontània. Emergeix així la vigorosa escola de Nova York, caracteritzada per una pintura "subjectiva" de gran llibertat expressiva, que si bé al principi conté elements figuratius (fase mítica), acabarà per prescindir totalment d'ells (fase gestual).

L'enorme èxit de l'expressionisme abstracte va provocar a Europa el desenvolupament d'un moviment paral·lel: l’informalisme.

ARTISTES

La crítica coincideix en la dificultat que suposa agrupar a artistes tan diversos en un mateix moviment artístic, s'establix com el període més típicament expressionista abstracte als anys que van entre 1942 i 1947.

Jackson Pollock (EEUU, 1912-1956)

Willem de Kooning (Holanda, 1904-1997)

Barnett Newman (1905-1970)

Arshile Gorky (Armenia, 1904-1948)

Franz Kline (1910-1962)

Mark Tobey (1890-1976)

Mark Rothko (1903-1970)

Robert Motherwell (1915-1992)

Hans Hofmann (1880-1966)

Helen Frankenthaler (1928)

CARACTERÍSTIQUES DEL MOVIMENT

- La idea d'un esbós va deixar de tenir sentit, l'artista no intenta transferir una imatge predeterminada a l'obra.

- Utilització d’estris, materials i suports poc convencionals: pals, culleres, ganivets,... sorra, vidre mòlt,...

- Expressió lliure i subjectiva de l'inconscient.

- Execució totalment espontània.

- Gran importància a l'atzar.

- El que els importa és el procés o acte de pintar més que el contingut.

- Predomini del traç gestual en expressions de gran virulència i dinamisme.

- Ocupació de taques i línies amb ritme.

- En aquest moviment és possible diferenciar dues fases:

la cridada fase mítica o dels inicis del moviment (influenciada pel surrealisme), que abasta des de principis dels quaranta fins a després de la segona guerra mundial,

. Elements extrets del subconscient: dels mites i símbols que conformen els arquetips universals de l'experiència humana i que es troben en l'inconscient individual (De Kooning, Pollock, Rothko).

- Contingut surrealista, simbòlic i sexual.

- Absència de profunditat i tridimensionalitat.

- Predomini d'harmonia tonal.

- La fase gestual o Action Painting, a partir de 1947, any en el qual Pollock realitza les seves primeres pintures de degoteig, en la qual el moviment queda plenament configurat:

"Quan estic pintant no sóc conscient del que faig. És només després d'un període de recompte quan veig el que he fet. No tinc por de fer canvis, de destruir la imatge, perquè el quadre té una vida pròpia", Pollock.

En aquesta afirmació, Pollock defineix la Pintura d'Acció com una barreja entre vitalitat i recerca automàtica de l'harmonia i la bellesa en un llenguatge que passa per la destrucció de la imatge i la seva associació simbòlica.

- Abandó del llenguatge figuratiu.

- Utilització de nous mètodes d'execució: pintura de degoteig, dripping:deixar caure la pintura directament del pot.

- Expressió de l'estat psíquic de l'artista en el moment de realitzar la pintura.

- Utilització de teles de grans dimensions.

. Gran llibertat en el color (al principi preferència pel blanc i el negre, més endavant pels colors brillants i vius per a traduir estats d'ànim intensos).

. Varietat de configuracions estructurals, entre elles destaquen:

Composicions de camp estès (all-over field): Tota la superfície del llenç coberta uniformement mitjançant un embull de línies i cordons de pintura degotejada que transmeten la sensació d'estendre's indefinidament més enllà de les vores del quadre (Pollock).

Composicions de camp de color (colour field paintings): Grans superfícies planes combinades de color sense elements sígnicos ni gestuals, creant atmosferes i gran sensació d'espai (Rothko, Newman, Reinhardt, Still ).

Obres

POLLOCK: NÚMERO 1 (1950)

FITXA TÈCNICA (CATALOGACIÓ)

- Nom de l’obra:

- Autor : Jackon Pollock

- Estil: Expresionisme Abstracte

- Cronologia : 1950

- Tècnica i suport: Oli, esmalt i pintura d’alumini sobre tela

- Localització: National Gallery (Washington)

- Dimensions: Gran format 1,60x 2,59 m

CONTEXT HISTORIC i ARTÍSTIC:

En acabar la II Guerra Mundial EEUU es converteix en la primera potència mundial del bloc occidental i d’un món dividit en dos blocs antagònics. Nova York desplaça a París com a centre cultural i artístic. Nombrosos artistes avantguardistes s’havien exiliat allà durant la guerra (Van der Rohe, Kandinsky).

Les tendències més innovadores sorgiren allà, i els seus museus s’anaren convertint en els primers del món. La primera d’aquestes tendències serà l’Expressionisme abstracte, la qual serà potenciada des de el propi govern americà com un exemple de la llibertat americana davant el rígid discurs artístic dels soviètics, que propugnava un art molt realista.

Era l’època de la GUERRA FREDA.

Jackson Pollock i Willem De Kooning seran els artistes que més destacaren en el panorama artístic nord-americà fins a l'aparició del Pop Art a finals de la dècada dels 50.

ESTIL

L’Expressionisme Abstracte és una pintura dinàmica i gestual, allunyada totalment del llenguatge figuratiu i resultat de la fusió de l’automatisme surrealista i l’abstracció.

Dins de l’Expressionisme Abstracte es poden diferenciar diverses tendències:

Número 1 l’hem d’incloure dins de la tendència gestual .

- La utilització de grans formats.

- “All-over-painting” Pintar tota la superfície completament.

Número 1 és també un dels drippings més representatius dels realitzats per en Pollock.

AUTOR

Jackson POLLOCK és el referent bàsic de l’expressionisme abstracte nord-americà.

Jackson POLLOCK ( 1912-1956 )

El 1929 abandonà el seu estat natal, Wyoming per anar a Nova York, on entra en contacte amb l’obra d’artistes europeus de les avantguardes, com els surrealistes o l'abstracció de Kandinski, els quals influiran de manera decisiva en la seva producció La seva obra també presenta influències de la cultura dels indígenes americans. El caràcter simbòlic de les pintures realitzades amb sorra per aquests, portaran a Pollock a l'abandó de la pintura de cavallet i a provar nous materials en les seves obres.

El 1945 s’allunyà de la figuració i s’endinsa en l’abstracció utilitzant tècniques noves, com el splashing o el dripping. Tècniques per les quals va rebre el sobrenom de “Jack the Dripper”, (Jack the Ripper). També serà decisiva la influència del muralista Siqueiros, amb qui treballà fent murals, i del qual prendrà el seu gust per realitzar teles de gran format. Unes noves tècniques pictòriques consistents en llençar pintura sobre la tela o bé deixar-la gotejar al damunt, sense cap dibuis o esbos previ.