Fitxa Tècnica

Fauvisme

Fitxa tècnica Edifici: La Dansa Autor: H. Matisse Cronologia: 1909 Tecnica: Oli sobre llenç Mides: 259,7 x 390,1 Estil: Fauvisme Localització: MoMA, Nueva York

Descripció Formal

Podem emmarcar aquesta obra en un rectangle amb l'escena perfectament enquadrada. El primer en el qual ens fixem és en les formes humanes que hi ha, representant dones ballant. Podem veure que aquestes dones estan despullades i que tenen una forma poc realista, quasi deforme, ja que les posicions que tenen son molt estranyes. Tenen un contorn negra i bastants corbes, totes les dones estan pintades de color marró/taronja el cabell amb un to marró molt més fosc.

Els colors són els mateixos en totes les dones però les posicions i formes són diferents. Sols es pot apreciar la cara d'una d'elles la qual està de cara juntament amb un altre que té el cap avall, de les altres dos sols podem veure l'esquena i l'última es veu de costat. Els braços de totes estan units i formen un oval. No té molts detalls però si podem veure tensió en els músculs. Tota l'obra trenca amb la perspectiva clàssica.

En el fons podem veure el cel amb un color blau i a la part inferior com dues muntanyes de color verd, on estan les dones ballant. Els colors no tenen ni llum ni ombra.

Temàtica Aquesta pintura és la primera versió feta a partir de l'encàrrec del col·leccionista rus Sergej Schtschukin d'una parella de pintures de gran format: La dansa i La música. La segona versió i definitiva es troba en Museu Ermitage de Leningrad, juntament amb la seva parella "La música".

Arquitectura neoplasticista

Fitxa técnica 

Edifici: Casa Rietveld-Schröder

Autor: Gerrit Rietveld

Cronologia: 1924

Tipologia: Habitatge modern

Material: Acer, maó i vidre

Estil: neoplasticista

Localització: Utrecht, Holanda

Descripció formal

La construcció consta de dos nivells:

La planta superior és un gran espai obert, a excepció d'un lavabo i un bany, en el qual tot el mobiliari està disposat per facilitar el moviment i incorporat a l'estructura. Té un sistema de panells lliscants que es podien girar i acomodar segons les necessitats.

En aquest segon nivell es van situar totes les zones de descans. Els tres dormitoris, dividits per envans mòbils, concepte que es va usar amb la finalitat de poder crear un espai obert durant el dia, perquè els nens tinguessin més espai per jugar i posteriorment, durant la nit, tornar a transformar-se en espais privats, la sala d'estar i el bany.

Les façanes són un collage de plànols i línies els components estan deliberadament separats donant la sensació de lliscar un sobre un altre, permetent la creació de diversos balcons.

Funció, contingut i significat

És la independència visual de les seves parts, aconseguida per la separació física dels plànols, l'ús dels plànols lliures i la modulació dels plans horitzontals i verticals i la utilització del color, que accentua i determina la identitat de cada part. L'arquitecte aconsegueix que l'edifici sigui un tot flexible, tant a l'exterior com a l'interior.

Fauvisme

Retrat de la seva senyora ometent tota tradició cromàtica.

Fitxa tècnica Títol original: La Raie Veure't Museu: Statens Museum, Copenhaguen (Dinamarca) Tècnica: Oli (42,5 x 32,5 cm.)

Descripció Formal

Matisse pinta a la seva dona, Amélie Noellie Matisse-Parayre fent cas omís a tota tradició cromàtica. El color és absolutament nou (d'això anava el Fauvisme) i potser per això en el Saló de Tardor de 1905, on va ser exibida l'obra, la gent va fugir espaordida a l'veure semblant «monstre». En realitat Amélie no era així, sinó més aviat Matisse la veia així. Com diu el títol de l'quadre, una línia verda creua el rostre de la seva dona d'enfront de barbeta, i és potser aquesta línia la veritable protagonista de l'obra, a l'fer-la interactuar l'artista amb els altres colors com un tot harmoniós. Tot i que el públic no va veure res harmoniós. Tampoc la crítica. Aquesta pintura i altres obres de diversos fauvistes contrastaven massa amb una escultura acadèmica que es mostrava a la sala d'exposicions, i un crític va apuntar que l'escultura semblava un «Donatello entre feres salvatges» (fauves en francès). El comentari es va propagar i no només va batejar a el moviment amb aquesta crítica despectiva (altres moviments van ser també batejats a partir de menyspreus, com l'impressionisme o el cubisme), sinó que a Matisse li va quedar la fama llegendària d'animal trepitjant les convencions acadèmiques. Res més lluny de la realitat ... Matisse no era aquest maníac de barba eriçada, sinó un elegant i educat cavaller de ulleretes que només buscava la serenitat amb el seu art.

Expressionisme

Fitxa tècnica

Edifici: Torre vermella a Halle Autor: Kirchner Ernst Ludwig Cronologia: 1914 Tècnica: Oli sobre llenç Mides: 120 x 90,5 Estil: Expressionista Localització: Museo Folkwang

Descripció formal

Els colors són freds i no utilitza gran mescla, sobretot el blau, negra, lila i vermell, a més d'un únic element verd. Els sostres són tots de color negra igual que les finestres i la torre central. El blau és utilitzat en les estructures dels edificis i el terra. El color vermell forma part de les carreteres i una part de la torre central.

L'últim element que entra pels nostres ulls és el cel, col·locat a la part superior del quadre i ocupant menys de la meitat de l'extensió de l'enquadrament. El cel també està format per diferents tons blaus més foscos que els dels edificis i també té un núvol gegant representat amb colors liles.

Temàtica Després de la dissolució del Pont, el 1913, Kirchner comença a pintar gairebé exclusivament escenes dels carrers de Berlín. La seva intenció no era marcar la línia ni fer l'obra realista, volia emmarcar aquella plaça amb la torre gòtica al centre sense ningú al voltant.

Cubisme

El puticlub més famós de la història de l'art.

Fitxa tècnica

Edifici: Les senyoretes d'Avinyó Autor: Pablo Picasso Cronologia: 1907 Tècnica: Oli sobre llenç Mides: 243,9 cm x 233,7 cm Estil: Cubista Tema: Escena al prostíbul del carrer Avinyó Localització: MoMA, Nueva York

Descripció Formal

"Les senyoretes d'Avinyó" és en realitat "Les senyoretes del carrer d'Avinyó", un carrer de Barcelona on abundaven els bordells. Picasso ens mostra en aquesta obra a cinc prostitutes barcelonines i ho fa d'una manera inèdita fins llavors: ho fa a l'estil cubista. Encara que en realitat aquest quadre és més aviat proto-cubista, ja que el moviment no existia encara. De fet el cubisme s'inicia a causa de el terratrèmol provocat per aquesta obra. El cubisme i l'art d'avantguarda en general. Tres influències van ser fonamentals per al desenvolupament de semblant anomalia artística: Cézanne (sobretot els seus banyistes), El Greco (en concret la seva obra Visió de l'Apocalipsi) i l'art primitiu exposat al Museu de l'Trocadero a París, amb les seves màscares africanes (la escultura ibera també va haver d'influir en el jove pintor). Amb aquestes tres coses en ment, Picasso es va posar a pintar l'obra entre juny de 1906 i juliol de 1907. No tenia ni idea que canviaria l'art per sempre. És evident que el pintor volia dinamitar el que estableix i trencar d'una vegada amb totes amb el realisme, incloses la profunditat espacial i l'anatomia humana. Com veiem, el cos de la dona nua es converteix ara en un conjunt de plànols angulars, més marcats com més a la dreta anem. Molts volen veure en la progressiva deformitat de les dones d'esquerra a dreta un clar advertiment sobre els perills de les malalties venèries, un problema que va afectar un bon nombre de membres de la comunitat artística parisenca de l'època, i segurament la intenció de Picasso al principi era moral, però a l'adonar-se de la potència visual que començava a aparèixer en el llenç va decidir tirar per aquí.

Temàtica L'escena segons Picasso representa un sopar en un prostíbul. No va ser exposat fins a 1919 pel seu gran impacte. Segons Picasso va concebre el quadre com una satírica eròtica al·legòrica i literària de les obres en boga de la Arcadia. Va eliminar la figura d'homes.

Futurista

Fitxa tècnica Edifici: Nena corrent al balcó Autor: Balla Giacomo Cronologia: 1912 Tècnica: Oli sobre llenç Mides: 128 cm x 128 cm Estil: Futurista Localització: Galeria de arte moderno en Milán

Descripció Formal Aquesta obra és interessant, ja que l'artista va utilitzar només punts de pintura per fer formes humanes, en aquest cas es poden veure aguditzant la vista 7 dones les quals estan caminant. La part que més es diferencia són els peus, ja que en estar més separats no es confonen tant com el cos. En un principi et pots imaginar que són com papers de colors enganxats en l'obra. Els colors que s'utilitzen són el marró, vermell, carn, blau, groc, taronja, verd i negre.

Com a fons trobem una reixa negra que a estat pintada abans que els punts, per tant és fàcil diferenciar. A més de la reixa el fons també està format per rectangles petits de color groc que coincideix molt bé amb el color del full.

Temàtica Balla, ha subratllat el seu objectiu principal de representar el moviment, a què consideraven simbòlic pel seu compromís amb l'avanç dinàmic del segle XX. En Nena que corre pel balcó, Balla, tracta de representar moviment mostrant les cames de la noia corrent en una seqüència repetida

Neoplasticisme Holandes

Fitxa tècnica Edifici: Composició II Autor: Piet Mondrian Cronologia: 1920 Tècnica: Oli sobre llenç Mides: 59,5 x 59,5 cm Estil: Neoplasticistes holandes Localització: Gemeentemuseum, La Haya, Països Baixos

Descripció Formal Una obra neoplasticista una de les famoses abstraccions geomètriques de les primeres avantguardes. En aquesta obra es pot veure molt bé aquesta abstracció, ja que esta formada solament per rectangles i quadrats. També una de les característiques del neoclassicisme és la utilització de les línies negres gruixudes i les paletes de colors reduïdes, com a exemple aquesta obra solament utilitza el vermell, groc, blanc, negre i blau. El llenç és rectangular, les línies rectes, està influït per l'escola de la Bauhaus. Al ser formes geomètriques i ser abstracte utilitza formes senzilles, per tant no vol representar la realitat, sinó expressar.

Surrealista

Fitxa tècnica

Obra: L'escala de l'evasió Autor: Joan Miró Cronologia: 1940 Tècnica: Guaix, aquarel·la i tinta damunt de paper Mides: 40 x 47,6 Estil: Surrealista Localització: The Museum of Modern Art, Nueva York

Descripció Formal El surrealisme destaca per ser l'art dels somnis, un art que no té en compte la realitat exterior sinó que la del subconscient. Moltes vegades com que no té molt sentit és anomenar art abstracte. L'obra de Miró pot ser anomenada com abstracta, ja que no té un sentit específic. El que veiem són figures diferents, rectangles, cercles, formes diferents. Utilitza colors bàsics com el negre, vermell, blau i blanc. El fons té com colors mesclats en el llenç, podem notar el marró, el groc i el negre. No sol hi ha línies gruixudes i pintades sinó que també trobem línies molt fines amb formes diferents. Els elements que podem entendre al veure la pintura són, una lluna, un sol, cares amb ulls i boca molt simples i com una ona. L'obra és horitzontal. Temàtica Encara que el sentit de l'obra no és molt evident l'important va ser expressar coses. Va tenir molta fama per tant es va fer una exposició en nom de Joan Miró amb obres seves i el nom d'aquesta exposició va ser igual que el nom d'aquest quadre "L'escala de l'evasió"

Art déco

Fitxa tècnica

Obra: Tumbona Autor: Francis Jourdain Cronologia: 1928 Material: Roure i vímet Mides: 78 cm x 69,5 cm x 97 cm Estil: Art déco Localització: França

Descripció Formal Aquesta obra és un moble, més concretament una tumbona. No és la típica a la qual estem acostumats, aquelles que estan formades d'una sola peça i que es dobleguen. Aquest moble està format per dues parts, una és la cadira amb reposa braços i un suport per l'esquena, modelable per les diferents posicions en que vulguis estar. L'altra part està separada i no compta ni amb posa braços ni suport, és simplement una base per col·locar els peus. La seva forma no és tan simple com la dels mobles que estem acostumats, ja que les potes no són rectes, sinó que tenen forma d'un òvul partit i a més les potes també fan la funció de reposabraços en el cas de la cadira. El material és simple, està format per fusta de roure en el cas de les potes i les bases amb vímet cosit. Temàtica No hi ha molta informació sobre aquesta obra, però suposo que una de les funcions per la que va ser creada era la comoditat de poder modelar al teu gust com volies que estiguis de lluny el reposapeus i a la vegada que aquesta també funciones de cadira.

Cubisme

Fitxa tècnica

Obra: La massacre de Corea Autor: Pablo Picasso Cronologia: 1951 Tècnica: Pintura a l'oli Mides: 110 cm x 210 cm Estil: Cubisme Localització: Musée Picasso, Paris

Descripció Formal Una obra molt estranya que em va sorprendre molt. En aquesta obra podem presenciar dos bàndols, un representat que són els ciutadans, els quals tenen expressions que mostren emocions de desesperació i por. Els rostres i cossos tenen diferents formes i altures, a la vegada estan desproporcionats, però el que si tenen en comú és que tots van nus i això fa que veiem encara més aquesta desproporció en les panxes, els pits, les cames... Per altra banda tenim més persones, però aquestes es veuen diferent, ja que encara que segueixin nus com els altres, ells sí que porten coses, en aquest cas són armes i proteccions en el cos. Tots porten diferents tipus d'armes i tenen posicions diferents. La desproporció segueix estant. El fons no destaca molt, ja que l'important és l'escena que està passant amb les persones en el centre del quadre. El que podem veure del fons són les muntanyes verdes i marrons, el riu i una espècie de casa on també podem veure alguna cosa vermella, suposo que podem pensar que era foc. El color més destacat és el de les persones, que és el mateix gris blavós.

Temàtica

Picasso s'inspira en el quadre de Goya on es representen els afusellaments del 3 de maig, amb tropes franceses afusellant a civils a Madrid. La seva intenció és denunciar els EUA i la complicitat de l'ONU, no només per la seva intervenció salvatge a Corea, sinó pel encara recent genocidi d'Hiroshima i Nagasaki que, per cert, el general MacArthur, general en cap de les tropes nord-americanes, va proposar repetir a Corea quan el seu exèrcit estava sent humiliat pel xinès.

El riu representat en el quadre és la frontera que separa les dues Corees, i entre els dos costats hi ha un contrast evident. En una banda, els civils nus, rodons, corbs, en un altre els militars rectilinis, angulosos, destructius. Es tracta d'una acusació de Pablo Picasso als EUA, que duc a terme bombardejos constants a Corea del Nord contra la població civil i les infraestructures, destruint pràcticament tot al país.

Cubisme

Fitxa tècnica Obra Cadira Wassily o Model B3 Autor: Marcel Breuer Cronologia: 1925 Tècnica: Pintura a l'oli Mides: 110 cm x 210 cm Estil: Cubisme Localització: Bauhaus

Descripció Formal

El disseny de la cadira va ser especialment revolucionari per a l'època, pel seu ús de tubs d'acer i el seu mètode de fabricació. L'estructura original era d'acer niquelat, posteriorment cromat, i doblat. El seient i el respatller són de cuir, lona o tela.

Temàtica Marcel Breuer va crear aquest disseny inspirat per una bicicleta, l'estructura era d'acer, concretament la seva inspiració va provenir de la bicicleta Alder. En aquell temps, treballar amb acer era complicat, i portar aquests treballs a l'àmbit del mobiliari, encara més. Existia una empresa, l'empresa Mannesmann, que havia dissenyat la manera de produir tubs d'acer sense que aquests tinguessin costura, és a dir, que en doblar no es trenquessin. Va ser aquest know how sobre l'acer el qual Marcel Breuer va decidir utilitzar per crear el primer prototip del qual avui es coneix com a Cadira Wassily.

Film

Fitxa Tècnica

Títol: El cuirassat Potemkin Director: Sergei Eisenstein Cronologia: 1925 Durada: 77 minuts Tipologia: Film Gènere: Drama Històric/Bèl·lic Guió: Nina Agadjànova i Serguei Eisenstein Intèrprets: Aleksandr Antonov, Vladimir Barsky, Grigori Aleksandrov, Mikhail Gomorov, Ivan Bobrov, Aleksandr Levshin, Konstantin Feldman

Descripció Formal

És una pel·lícula muda dirigida pel cineasta soviètic rus Serguei Eisenstein i estrenada el 1925. És considerada una de les grans obres mestres de la història del cinema.

Plena d'imatges expressives, gairebé com un àlbum fotogràfic, El cuirassat Potemkin representa la magnificació de la figura de les masses i les causes col·lectives.

Temàtica

El cuirassat Potemkin és una pel·lícula basada en fets reals, que van succeir al port d'Odessa, a la mar Negra, a Ucraïna sota l'Imperi rus, durant la setmana del 26 de juny del 1905. La pel·lícula mostra que els mariners del cuirassat estan farts dels maltractaments i vexacions de part dels oficials, i quan se'ls intenta obligar a menjar carn podrida amb cucs, decideixen revoltar-se. Amb el motí del cuirassat arriba la revolució a Odessa i repercutirà en l'Imperi rus.

Fotografia

Fitxa tècnica Títol: Mort d'un milicià Autor: Robert Capa Cronologia: 1936 Tipologia: Fotografia Tema: Fotoperiodisme i de guerra

Descripció Formal

Cordoba, 5 de setembre de 1936, la Leica III de Robert Capa fa la que es considera millor foto de guerra de tots els temps, que capta el precís moment en que una bala mata un milicià del bàndol republicà.

El dia de la fotografia era un dia tranquil, Capa va sortir amb un grup de milicians a fer algunes fotos pels voltants del “Cerro Murciano” a la província de Cordoba, simulant un assalt, quan de repen van sonar dispars i foren atacats per les tropes nacionals.

La Imatge és bastant simple formalment, es tracta d'un home situat a la part esquerra de la imatge vestit amb roba que per la nostra època seria normal, uns pantalons i una samarreta, però tenint en compte la gorra i l'arma que té a la mà dreta. La posició de l'home no és normal i es pot veure que està en moviment per tant està caient, una de les raons és perquè l'han disparat. També es pot veure que per culpa del tret l'arma se li escapa de les mans. El fons no és molt complet, solament està format per una muntanya on està feta la fotografia, les altres muntanyes que es poden veure al fons són bastant més petites i la resta de fons està format pel cel. El color de la fotografia és en blanc i negre, es pot apreciar la seva antiguitat.

Temàtica Segons diversos autors, la fotografia de Robert Capa captura el moment de la mort de Borrell. Actualment, alguns experts pensen que la fotografia no es va fer durant la batalla, sinó que l'home que hi surt, que podria no ser Borrell, va posar per la foto, però el tema és controvertit. Les fotografies de Capa dels milicians a Cerro Muriano (Còrdova), inclosa la de la mort del milicià, van ser publicades per primer cop el 23 de setembre de 1936 al número 447 de la revista francesa Vu en un reportatge

anomenat Comment sont-ils tombés.

Impressió

Fitxa tècnica Títol: Mandrake el Mag Autor: Lee Falk i Phil Davis Cronologia: 1989 Tipologia: Impressió Mesures: 28,00 x 21,50 Tema: Fantastic

Descripció Formal Les aventures de Mandrake es publicaven de manera regular en diferents diaris. Falk escrivia els guions mentre que Davis realitzava els dibuixos. Després de la mort de Davis el 1964, Falk va acudir a caricaturista Fred Fredericks. Quan Falk va morir el 1999, Fredericks va continuar escrivint també les tires de Mandrake. Al principi eren historietes curtes publicades a diaris però amb el temps es van convertir en còmics físics que recollien totes aquelles històries en llibres d'unes 200 pàgines. Les primeres portades eren en blanc i negre, igual que el còmic, però amb el temps es van passar a color, el còmic segueix sent en blanc i negre. Ha tingut diverses versions durant el temps. Totes solien utilitzar les vinyetes rectangulars i les bafarades tant ovalades com rectangulars. Una de les característiques del còmic és la lletra majúscula a l'hora d'escriure els diàlegs. Podem veure en el dibuix que utilitza personatges més realistes no com alguns còmics de l'època com seria "Mortadelo i Filemon". Temàtica La història és sobre en Mandrake un il·lusionista amb una capacitat hipnòtica ràpida i efectiva. A més d'un consumat mag del món de l'espectacle lluitava contra criminals i malfactors. Quan gesticulava hipnòticament aquests veien les seves armes transformades en serps o barres ardents.