Artistes

Un món paral·lel

Andres Galeano:

Va neixer al 1979 a pereira, risaralda colombia, es l’autor dels llibres “Besos de sal” i “Debajo de los dias”

En aquest projecte cerca els errors generats en les transicions dels panorames, unes anomalies que delaten el caràcter virtual de la representació.

Sasha R. Gregor:

És una científica que li encanta l’art?

O potser un artista que s’inspira en la ciència?

La seva passió per la física òptica l’ha portat a investigar el misteriós fenomen de la llum com a font de coneixement. Gregor utilitza els seus projectes artístics per crear vincles sense precedents entre l’art i la ciència, oferint alhora un enfocament hiper-tecnològic al concepte de bellesa i una visió estètica de l’epistemologia.

Va neixer al 1970 a Barcelona.

Albert Gusi:

Albert Gusi és un artista català. Desenvolupa la seva obra 

amb una mirada particular del territori i el paisatge, des del 

camp de la fotografia. Sovint, les obres esdevenen accions 

fotogràfiques o performances col·lectives, on finalment en 

queda un registre gràfic, bé sigui fotogràfic o fílmic.

Va neixer el 1970.

Roberto Feijoo Ferreiro:

Viu a Barcelona. (Ourense, Espanya) 

Va residir a Alemanya on realitza els seus primers cursos de fotografia a la Universitat de Hannover. El 2004 finalitza els seus estudis de fotografia al Centre d'Imatge i Tecnologia Multimèdia de la Universitat Politècnica de Catalunya. De 2005 a 2010 va treballar com a assistent del fotògraf Jordi Bernadó. El 2015 és becat en el "XV Seminari de Fotografia i Periodisme" d'Albarracín. Ha exposat individualment en quatre ocasions i ha participat en diverses exposicions col·lectives. Actualment participa en l'exposició col·lectiva en itinerància "Un món parallel" comissariada per Joan Fontcuberta.

David Mayo:

Va neixer al 1979 a España

La exposicio principal es aquesta, es a dir, la de un mon paral·lel

El que fa en aquest projecte es posar elements extemporanis creant a vegades alguna dimensió estranya, quasi surrealista.

És llicenciat en belles arts per la Universitat de Sevilla. Artista multidisciplinari (pintura, dibuix, fotografia, instal·lació ...), ha realitzat exposicions diverses de forma col·lectiva i individual i participat en diversos certàmens rebent, entre altres, el premi Sala Oberta o el primer premi nacional d'arts plàstiques de la universitat de Sevilla.

Albert Salván:

Albert va néixer a Madrid, Espanya, el 1979. Després de llicenciar-se en Disseny Gràfic a l'Istitut Europeu de Design, el 2003 va cofundar l'estudi de disseny de Madrid, Tres Tipos Gráficos. Es centra en disseny de llibres, Branding, Packaging, Tipografia i disseny digital. Albert té una àmplia experiència docent, estant molt implicat amb IED Madrid i BlankPaper, entre d’altres.

Va neixer al 1979 a Madrid.

Mario Santamaria:

Artista postdigital.

La pràctica artística de Mario Santamaría (Burgos, 1985) estudia el fenòmen de l'observador contemporani, Parant atenció a dues procesos que el configuren: els Pràctiques representacionals i a els Aparells de visió i mediació. Els Seus Treballs intervenen en Diferents Terrenys com el conflicte, la memòria, la virtualitat o la vigilància a través d'tàctiques com l'apropiació, el remake o el Muntatge. Santamaría ha Estat artista resident a Hangar (Barcelona, ​​2015), Kunststiftung Baden-Württemberg (Stuttgart, 2015) o Flax Art Studios (Belfast, 2014), entre d'Conselleria. A l'CCCB és un col·laborador habitual del festival The Influencers, en el qual ha Desenvolupat projectes com Internet Yami-Ichi (2016, 2017) o Barcelona Internet Tour (2018).

Txema Salvans: 

Txema Salvans és un fotògraf català, considerat un dels

fotògrafs més destacats del fotodocumentalisme del país, pel

seu treball cínic, irònic o, simplement, observador neutre de

la realitat ibèrica. L'extraradi i els afores dels centres urbans

són un espai d'imatges inesgotables per a ell.

Neix a Barcelona el 1971.

Ruben Torras:

Va néixer al 1978 a Sant Vicenç de Montalt

Una de les seves obres es “the iconoclasts”

En el treball, ell fa una altra mena de paròdia i rememora paisatges mítics de pel·lícules com Easy Rider, Paris, Texas o Blow up, en què la carretera esdevé metàfora i escenari d’un viatge iniciàtic.

Bárbara Traver :

Va néixer a Madrid el 1992.

En 2014 es va instal·lar a València per estudiar a l'escola Espai d'art fotogràfic i finalitzat el 2017 amb el Màster en Fotografia: Creació i Producció.

En 2018 es mudaria a Londres, assistint a worksops com el d'Antoine d'Agata i treballaria com a fotògrafa en l'Imperial Collage London. Aquest mateix any es mudaria a Madrid, guanyant la beca EFTI al festival de Albarracín per a realitzar el curs de fotoperiodisme, on actualment sige.

En el seu treball parla dels dels seus traumes i experiències, deixants així una lliure interpretació al expectasor.

Al caixaforum

Marcel Duchamp:

Va ser un pintor i escultorfrancès, creador dels ready-made. Participà d'una llarga carrera artística en diversos moviments artístics com el dadaisme, el futurisme, el cubisme i també del surrealisme. La seva influència en artistes i moviments posteriors és considerable i abasta fins a l'art més actual.

Josep Renau:

Josep Renau i Berenguer, va ser un pintor, cartellista polític, fotomuntador, publicitari i professor valencià. És considerat el cartellista més important de la Guerra Civil espanyola.

Va neixer el 17 de maig de 1907.

George Grosz:

George Grosz, de nom real Georg Ehrenfried, fou un pintor alemany de l'època expressionista. El seu estil va evolucionar del dadaisme a la nova objectivitat, corrent del qual va ser un dels principals mestres. 

Va néixer el 26 de juliol de 1893 a Berlín.

Man Ray:

Man Ray fou un artista estatunidenc d'origen jueu rus, nascut amb el nom d'Emmanuel Radnitzky, Rudnitzky o –menys probable– Rudzitsky.

Gràcies a ell podem disfrutar de les fotografies en els espais d'art, ja que va introduir en la disciplina fotográfica corrents com el dadaísme o el surrealisme d'avantguarda, propis de la pintura o el cinema.

No és un fotògraf conegut entre les figures dels aficionats en l'àmbit de la fotografia, però va jugar un paper molt important en la Història del món fotogràfic.

Les imatges eco

Isaki Lacuesta:

Isaki Lacuesta és un director de cinema i guionista gironí que en la seva producció engloba tant el documental com la ficció o les videoinstalacions. Compagina el cinema amb la docència.

Va neixer a Girona.

Oscar Orengo:

Fotògraf nascut a Sant Sebastià i destacat per elaborar treballs relacionats amb el món dels directors de cinema, especialment espanyols i llatinoamericans. Una autèntica proesa que aconsegueix posar cara als principals creadors de la nostra història audiovisual.

Peter Lindbergh:

Peter Lindbergh, nascut amb el nom de Peter Brodbeck, va ser un fotògraf de moda i director de cinema alemany. Tot i néixer en la regió de Wartheland a Polònia, Lindbergh va créixer en plena postguerra a la granja del seu oncle, situada en una petita localitat anomenada Duisburg, Alemanya.

En definitiva, és conegut pels seus retrats senzills  i reveladors (majoritàriament en blanc i negre) i també per haver treballat amb les marques i revistes de moda més prestigioses des de finals dels anys 70, juntament amb el fet d’haver oferit una nova interpretació de la dona després de la dècada de 1980, sempre negant-se a inclinar-se a la perfecció i els estereotips. A més, va ajudar a crear el fenomen top model de la dècada de 1990.

Comic On Drums 

Mery Cuesta:

Crítica d'art, comissaria d'exposicions i dibuixant de còmics.

Va nèixer a Bilbao al 1975. 

Com a comissària, els seus projectes són de temes com la cultura popular, l’Outsider art (l'art creat fora dels límits de la cultura oficial,per exemple art fet per malalts psiquiàtrics) l’anàlisi de la imatge audiovisual, etc.

En l’àmbit del còmic, dirigeix el màster d’il·lustració i còmic de l’escola Elisava de Barcelona, i també realitza diferents sèries de còmics.

ECO-ART

Joseph Beuys:

Joseph Beuys fou un artista alemany, principalment escultor i que destacà pels seus happenings. És un dels co-fundadors del moviment Fluxus.

Beuys va ser pilot a la Segona Guerra Mundial, on va ser derribat a Crimea i uns camperols tàrtars li salvaren la vida.[2] Aquest episodi va tindre una forta influència en el seu art posterior. Després de la guerra va estudiar a la Kunstakademie de Düsseldorf. La idea d'una "escultura social", i defensà un art amb implicacions polítiques i preocupacions ecològiques.