Off

Resenyes 

EL BORN- Josep Renau 

Títol: 

El combat per una nova cultura

Ubicació:

El Born CCM

Artistes / Creadors / Autoritats:

Josep Renau València, 1907 – Berlín, 1982

Material: Litografia en color sobre paper

Tema

Gènere i societat

AUTOR 

Josep Renau i Berenguer (València, 17 de maig de 1907 - Berlín, 11 d'octubre de 1982), va ser un pintor, cartellista polític,fotomuntador, publicitari i professor valencià. És considerat el cartellista més Important de pasada la Guerra Civil espanyola.

Va nàixer el 17 de maig de 1907 al Carrer de les Comèdies, en la cantonada amb el Carrer de la Pau de la ciutat de València. Entre 1919 i 1925 va estudiar Belles Arts a València. Va guanyar el seu primer concurs de cartells amb 18 anys. Va treball are també com a fotògraf i muralista i els seus cartells cinematogràfics eren apreciats en tot el món. Militant del Partit Comunista d'Espanya des de 1931 i fundador de la Unió d'Escriptors i Artistes Proletaris (1932), la seva celebritat es consolida amb els cartells editats per a donar suport a la República durant la Guerra Civil espanyola, tot i que també atenia encàrrecs comercials, com la realització d'un mural al palau de Santàngel, localitzat al Carrer Cavallers de València o il·lustracions a diferents editorials. Va ser professor de Belles Arts en la Universitat de València, sent un dels seus alumnes Rafael Raga.

Context Historic

La trajectòria personal de l’artista també és un reflex dels conflictes del segle XX: la defensa de la 2a República i del patrimoni artístic espanyol, la ferida de la Guerra Civil i l’exili a Mèxic i a Berlín, on va morir l’any 1982.

Experiencia:

Va ser el primer museu que vam anar a visitar, en van explicar qui era l'artista i ens van ensenyar que l'expoxició es dividia en 4 apartats.

El primer va ser "la forja d'un artista", la qual va ser els seus inicis on vam poder veure algunes de les seves obres, aquelles les va fer amb la implicació del govern de la Segona República. Ens van comentar que ell buscava una nova cultura i que els seus primers treballs van ser amb la tècnica de la litografia. Va utilitzar una mescla dels estils d'aquella època, entre l'art de les avantguardes i el surrealisme. En aquella època també va començar a utilitzar una nova tècnica de l'aerògraf, el qual era com una pistola que expulsava la tinta.

En la segona part "l'exili Mexicà" com diu el títol va ser exiliat i va anar a Mèxic, però és apressat i és portat a un camp de concentració durant 4 setmanes, per sort el govern el va reclamar i va poder tornar. A més va estar 37 anys en l'exili on va poder fer uns 40 quadres d'aquella època d'exili utilitzant l'oli i acrílic, també en aquella època va fer diferents revistes.

La tercera sala era "The american way of life", en aquesta sala pel que ens van explicar ell trobava a faltar molt Barcelona, la seva ciutat natal i estava molt preocupat per les coses que passen allà. En aquella època va fer 69 fotomuntatges i van ser les seves obres més famoses.

Aquestes eren obres contra la societat i es veu que ell es feia amb fotografies que troba en les revistes després ell les enganxava o ampliava i formava les seves obres, on col·locava títols irònics.

Per últim vam veure la sala quatre "els anys del teló d'acer i el final", va ser l'època d'exili a Berlín on va seguir amb la seva idea que l'art verdaderament públic és aquell que es troba a l'àmbit exterior en contacte amb la gent de tota mena i condició.

Opinió personal:

Aquesta exposició a mi em va semblar un pel aburrida, encara que les obres i l'artista eren interesants,la forma d'explir-ho sem va fer molt pesada. 

YGW-  Santa Mònica

Títol:

Young Gallery Weekend

​Localització:

Santa Mònica

Temps:

29/09/2019 - 20/10/2019

Artistes

Eugenio Ampudia, Gerard Kogler, Iván Paz, Jaime de los Ríos, Jan Mech, Kenneth Dow, Lina Bautista, Mariano Sardón, Mariano Sigman, Patricio Rivera, Ricardo Iglesias y Robertina Šebjanič. 

Eugenio Ampudia Melgar, Valladolid, 1958. Viu i treballa a Madrid.

En l'actualitat un dels artistes espanyols més reconeguts. El seu treball multidisciplinari acaba de rebre el Premi AECA al millor artista espanyol viu representat en ARCO18 - que ja va obtenir el 2008-, i el Premi ARC-BEEP, Col·lecció d'Art Electrònic. També el 2008, la beca The Delfina Foundation (Londres).

El seu treball indaga, sota una actitud crítica, sobre els processos artístics, l'artista com a gestor d'idees, el paper polític dels creadors, el significat de l'obra d'art, les estratègies que permeten posar-la en peu, els seus mecanismes de producció, promoció i consum, l'eficàcia dels espais assignats a l'art, així com sobre l'anàlisi i experiència de qui les contempla i interpreta.

Les seves obres s'han exposat internacionalment en llocs com ZKM, Karlsruhe, Alemanya; Jordan National Gallery of Fine Arts, Amman, Jordània; Museu Carrillo Gil, Mèxic; Boston Center for the Arts, Boston (MA), Estats Units; Ayala Museum, Manila, Filipines; La Reial Acadèmia d'Espanya a Roma; en Biennals com la de Singapur, la Havana, la Biennal de la Fi del Món. I forma part de col·leccions com la de MNCARS, MUSAC, ARTIUM, IVAM, La Caixa, entre d'altres.

Actualment la seva peça Espai habitable forma part de l'exposició que l'escriptor Tom McCarthy ha comissariat a la base de la Col·lecció La Caixa d'Art Contemporani a la Whitechapel de Londres.

Jan Mech

Alemanya 1974 Jan Mech i el seu treball artístic prové de dues arrels: per una banda, el teatre i la performance contemporànies, i d’un altre la música electrònica. Mech va estudiar teatre, cine i estudis audiovisuals (Johann Wolfgang Goethe Universität, Frankfurt) i començà a intercalar aquestes disciplines amb l’experimentació sonora durant la seva estada a DasArts (Amsterdam). Des d’aquest moment, el centre del seu treball és la creació de peces sonores, desenvolupant una aproximació a la performance que uneixi el so amb la presència física del performer a l’espai.

Ha estat artista resident en vàries institucions, i també ha participat en vàries exposicions individuals i col·lectives: “Kylwyren” (Centre Cultural d’Hongria, Berlin, 2010), “H-Box Project – Midway” (Trienal de Yokohama i Tate Modern, Londres, 2008; i Centre Pompidou, París i MUSAC, León, 2007), “Episode” (Franklin Art Works, Minneapolis, 2008), entre altres.

Experiència

En aquesta exposició no ens hem pogut informar de moltes coses ja que la qui que ens habia que fer la visita no ha pogut venir, per tant la agut de fer un noi el qual no estaba molt enterat de les coses.

La primera obra va ser unes lletres les quals estan plenes de cables i cascos i depenent de quina roda giraves feia diferents sorolls, per tant era com una taula de dj.

El segon va ser una part que posava “ARTISTIC” aquestes lletres van ser fetes amb boles de pintura que havien disparat amb una màquina que hi havia al davant.

La tercera i quarta obra estaven molt relacionades ja que els artistes van atrapar el moviment de l’aigua i el vent i el van plasmar de forma digital.

El cinquè era una màquina d’escriure la cual havies de posar una paraula en anglès i per els auriculars escoltaves música que representaven aquelles paraules.

El sisé ens va resultar molt estrany i a la vegada ens va resultar indignant, ja que no era una obra, era més un experiment el cual utilitzaven a unes meduses per donar moviment a un cor artificial. A més la funció del cor era vitl per a les meuses, ja que si no bategava l'aigua on estaven vivint no es substituia per una de neta. Quan vam anar aquesta máquina no funcionaba.

Opinió personal: 

Aquesta exposicó no emva agradar gens, cap de les obres expoades tenien cap mena de sentit, i a més l'obre de le meduses em va semblar completament inapropiade, aprofitarse de animals que no saven que està passant per tancarlos dintre de peixeresi itularlos com una obra d'art em sembla unafata de respecte i una total insensivilitat cap a aquets animalons. 

MNAC- Oriol Maspons

LA FOTOGRAFIA ÚTIL 1949/1995

(Del 5 de juliol de 2019 al 12 de gener de 2020)

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) presenta la mostra que inaugurarà el 5 de juliol com la "primera gran exposició retrospectiva sobre l'obra del fotògraf barceloní Oriol Maspons". Aquesta exposició permetrà al visitant fer un viatge per més de quatre dècades d'imatges. Hi trobarà retrats, reportatges fotogràfics, elements publicitaris i del món de la moda, i l'espai museístic ha volgut contextualitzar tot aquest material i mostrar el seu destí final, ja fos un llibre, una revista, ...

Comissariat: 

Cristina Zelich, comissària d’exposicions especialitzada en fotografia

ESTIL O CORRENT: 

Art contemporani

Nom de l’autor

Oriol Maspons

Organitza: Arts Santa Mònica – Departament de Cultura Bòlit, Centre d'Art Contemporani - Ajuntament de Girona

Produeix: Arts Santa Mònica – Departament de Cultura Bòlit, Centre d'Art Contemporani Centre Pompidou

En col·laboració amb: Institut Ramon Llull i iGuzzini

Amb el suport: Fundació Banc de Sabadell

AUTOR:

Oriol Maspons va exercir un paper clau en la renovació del llenguatge fotogràfic a Espanya

en les dècades de 1950 i 1960, primer des de l'àmbit de la fotografia amateur.

Nascut el 1928 i mort aquest agost farà sis anys, Maspons va ser un dels grans retratistes de la Gauche Divine i també d'indrets de Barcelona ja desapareguts com ara el barri de barraques de Somorrostro. Se'l considera un renovador del llenguatge fotogràfic del nostre país, sobretot durant els anys cinquanta i seixanta. A mitjans dels anys cinquanta va viure uns anys a París i, en tornar, va professionalitzar la seva gran afició i va treballar tant la moda i la publicitat com el retrat i el reportatge. Va col·laborar en multitud de revistes i també va publicar molts llibres; van esdevenir populars els editats per Lumen a la col·lecció "Palabra e Imagen", com ara La caza de la perdiz roja, amb textos de Miguel Delibes, o Poeta en Nueva York, que acompanyen els versos de Federico García Lorca amb imatges.

En definitiva, una exposició que no es pot perdre cap amant del món de la fotografia.

DESCRIPCIÓ OBJECTIVA, DENOTACIÓ  (TÈCNICA, MATERIAL, MIDES, DURADA...)

Pepe Serra, director del MNAC, reconeix que per al museu aquesta és una exposició excepcional, de llarg recorregut, perquè s'ha vingut gestant al llarg de 10 anys a partir de l'amistat teixida entre David Balcells, l'antic responsable de fotografia del MNAC i Maspons (els dos solien menjar junts un dia per setmana). A partir d'aquesta relació Maspons va cedir algunes de les seves fotografies al MNAC; altres, que segueixen sent propietat de la família, han pogut ser restaurades i classificades gràcies a la tasca del MNAC. Dins d'aquesta col·laboració a llarg termini s'inclou l'exposició La fotografia útil. En aquest cas, no s'ha publicat un catàleg específic de l'exposició, però el MNAC promet editar, a la tardor, "el llibre clau" sobre l'obra de Maspons, i afirma que aquesta aposta mostra el compromís de la institució amb la fotografia, "la col·lecció que més creix" del museu.

FOTOS:

OPINIÓ PERSONAL Es una exposició que estaria bé anar-la a veure, perquè trobem que experimentar amb les imatges i les sensacions que causen no es un tema que nosaltres haguem visitat o estudiat amb aprofundiment.

MNAC - El Víbora.

Còmic contracultural. 40 anys del primer número que va marcar a les generacions dels 80 i dels 90.

El Víbora va ser una revista de còmics espanyola, de periodicitat mensual, orientada especialment al còmic underground, que va començar a publicar-se el desembre de 1979 i va desaparèixer el gener del 2005, després d'haver-ne publicat més de 300 exemplars i diversos especials.

A través de 35 obres originals, d'una àmplia mostra de documents i d'una selecció de prop de 100 portades, el públic descobrirà l'originalitat i la potència de creadors com Gallardo, Laura, Nazario, Mariscal, Martí, Max o Roger que, amb les seves vinyetes transgressores i un llenguatge nou, es van rebel·lar contra l'ordre establert i l'estètica convencional. L'univers de l'Escurçó està poblat de personatges marginals i subversius.

El Museu Nacional treballa des 2014 per patrimonialitzar i donar visibilitat al còmic, un gènere artístic que ha entrat a les sales del Museu

A través de 35 obres originals, d'una àmplia mostra de documents i d'una selecció de prop de 100 portades, el públic descobrirà l'originalitat i la potència de creadors com Gallardo, Laura, Nazario, Mariscal, Martí, Max o Roger que, amb les seves vinyetes transgressores i un llenguatge nou, es van rebel·lar contra l'ordre establert i l'estètica convencional. L'univers de l'Escurçó està poblat de personatges marginals i subversius.

El Museu Nacional treballa des 2014 per patrimonialitzar i donar visibilitat al còmic, un gènere artístic que ha entrat a les sales del Museu.

Comissariat:Antoni Guiral

Assessorament: Àlex Mitrani

Ubicació:Sala d'exposicions temporals 2

FOTOS: 

ANTONI FABRÉS:

(Expo del 31 de maig al 29 de septembre de 2019)

Comissariat:

Aitor Quiney, doctor en Història de l'Art

Ubicació:

Sala 64. L'entrada és vàlida per a visitar les sales 62-81 d'Art Modern

Antoni Fabrés, un pintor versàtil i virtuós

Antoni Fabrés i Costa (Barcelona, ​​1854 - Roma, 1938), de família humil i amb una clara inclinació des de molt jove pel dibuix i l'escultura, va guanyar una pensió el 1875 per anar a Roma a formar-se com a escultor. Però de seguida es va adonar que serien la pintura i l'aquarel·la les que li atorgarien la fama, que sempre va estar convençut d'assolir. La seva obra, des del principi, va tenir un considerable reconeixement internacional i va ser lloada pel seu virtuosisme i detall en les tècniques amb l'aquarel·la i l'oli. Va ser un artista molt versàtil i va conrear diversos temes, des de l'orientalisme dels primers temps, a la manera de Fortuny, fins al orientalisme decó, passant per mosqueters, paisatges, retrats i assumptes quotidians. Va viure en diferents ciutats: Roma, Barcelona, ​​París, Mèxic D.F. i de nou a Roma fins a la seva defunció. Aquest tarannà cosmopolita va influir no només en l'elecció dels temes per a les seves obres ─buscando un públic europeu i americano─, sinó també en l'estil i els interessos personals. Casat des de 1885 amb Júlia Llausàs, va tenir dues filles, la Júlia i Glòria, una família molt unida, acostumada als canvis professionals de Fabrés. Això li va permetre tenir una vida relativament tranquil·la, dedicada només a la pintura i al l'ensenyament artístic, amb el que es va guanyar la vida. Amb el canvi del segle XIX al XX, l'estil de Fabrés va donar un gir cap a la pintura naturalista, amb temes més commovedors com la pobresa o la bogeria. En 1926, va donar a Barcelona gran part de la seva obra, que avui en dia està inclosa en les col·leccions del Museu Nacional. Amb aquesta exposició pretenem recuperar aquesta figura i la seva producció artística, de gran qualitat, així com desconeguda per la majoria del públic. La disposició museogràfica de l'exposició, que evoca l'estètica de la pinacoteca acumulativa clàssica, pretén transmetre al visitant l'atmosfera dels singulars tallers de Fabbres

BARCELONA-ROMA-BARCELONA (1875-1894).

Dels inicis a la glòria

PARÍS (1894-1902).

Del virtuosisme al naturalisme

MÈXIC (1902-1907). El mestre Fabrés, un nou rumb per a la seva pintura

ROMA (1907-1938). La maduresa del retrat, retorn i decadència

Antoni Tàpies:

Títol: Antoni Tàpies. Teatre

Localització: Fundació Tàpies

Temporització: 25.10.2019 – 19.04.2020

Artista: Antoni Tàpies i Puig 

Va néixer a Barcelona el 13 de desembre de 1923 i va morir a

ibídem el 6 de febrer de 2012. Va ser un pintor, escultor i

teòric de l'art espanyol. Un dels principals exponents a nivell

mundial de l'informalisme, està considerat com un dels més

destacats artistes espanyols de el segle XX. L'obra de l'artista

català gaudeix d'un centre d'estudi i conservació a la Fundació

Antoni Tàpies de Barcelona.

Estil: Va crear un estil propi dins de l'art d'avantguarda del segle XX, en el qual es combinaven la tradició i la innovació dins d'un estil abstracte però ple de simbolisme, donant gran rellevància al substrat material de l'obra.

Obres:

Zoom (1946) 

Cruz de papel de periódico (1947)

Tríptico (1948) 

Experiencia:

Aquesta exposició va ser dedicada a les obres fetes amb pastel des de quan va sorgir a la dècada de 1830 fins a la seva evolució en el segle XX. El meu grup va començar pel final en el Segle XX, les primeres obres que vam veure no tenien sentit algun com la de Joan Miré, que va ser la primera. Era una espècie de monstre estrany que estava fet utilitzant la tècnica del pastel, el grafit i carbó. A partir d'aquella obra surrealista vam fer diferents parts del cos en grups sense veure el que els altres estaven dibuixant.

Monoleg, Diàleg i Concepte

Títol: «Monòleg, diàleg i concepte».

Localització: Museu Can Framis, Barcelona

Temporització: 30/09/2019 

Artistes:

Antoni Llena

Va neixer a Barcelona el 1943. Es un pinto, escultor i escritor espanyol.

És considerat un innovador dins del panorama artístic actual. La seva

obra, subtil i elegant, és un constant desafiament a les formes convencionals

i als límits de l'art. Ha publicat diversos llibres i col·labora habitualment amb

la premsa escrita, actualment amb el Diari Ara.

Josep Guinovart

Va néixer a Barcelona el 1927 i va morir 2007. Va ser un pintor, dibuixant i grabador d’espanya, considerat un dels màxims representants de l’informalisme. 

Després de realitzar els seus estudis a l'escola de la Llotja i en el Foment d'Arts Decoratives de Barcelona, va guanyar una beca a l'any 1953 de l'Institut Francès per a realitzar un viatge a París de cinc mesos.

A la seva volta a Barcelona i després d'una temporada treballant en il·lustracions i decorats escenogràfics, cap a l'any 1957 va iniciar una decantació cap a l'art abstracte, la seva obra poc convencional, utilitza elements tridimensionals gairebé constantment en les seves obres, la majoria també de gran format.

Experiencia:

Aquesta estava formada per obres de diferents artistes, però no eren obres normals, més que obres pictòriques o d'altres tècniques, per poder admirar l'art, eren obres que feien a l'espectador pensar, poder entendre perquè l'artista a fet això.

Per tant vam poder veure moltes obres diferents, totes separades per artistes i temes. Cada autor tenia una forma diferent de pensar o de plasmar les seves idees, vam veure tant obres que utilitzaven sorra, com tela o plàstic. Ens va donar molt per pensar que significaven cada una de les obres i així van anar sorgint idees. Les que més em van agradar van ser:

La segona obra, la qual en el principi em va confondre de quin material estava feta i em va sorprendre quan van dir que era sorra, la qual havien enganxat per després fer un gravat amb pintura negra

(que al principi pensàvem que estava cremada) i finalment van fer algunes

rajades. No vam aconseguir entendre del tot el significat.

La tercera obra, un quadre molt gran on estaven enganxats uns ous trencats,

hi havia una part pintada i herba. Al principi vam pensar que feia referència a

una granja, pels ous i la palla, però també van sorgir idees d'una guerra, pel fet

que els ous estiguessin trencats i l'herba una mica cremada.

La Movida

Títol: 'LA MOVIDA. Crónica de una agitación'

Localització: Fundación Foto Colectania

Temporització: Del 17 de octubre de 2019 al 16 de febrero de 2020

Artistes:

Miguel Trillo

Pròxim a l'epicentre de les actuacions musicals i de

l'escena contracultural, retrata la llibertat del carrer i

la joventut de moment, agrupada en tribus segons la

seva manera de vestir i els seus comportaments.

Pablo Pérez-Mínguez

Pioner a Espanya de diferents àmbits fotogràfics, el seu

estudi va ser un dels centres neuràlgics de la Moguda,

on van passar i es van fotografiar tots els seus protagonistes.

Sota el lema del "Tot s'hi val", el resultat és una impactant

imatgeria gamberra dels personatges més rellevants de l'època.

Ouka Leele

Només les insòlites circumstàncies d'aquella època

desimbolta poden explicar la frescor i el risc d'una

joveníssima creadora que es va atrevir a experimentar

amb un llenguatge propi. Les seves fotografies oníriques

i plenes d'artifici, pintades amb aquarel·la, són el resultat,

segons l'autora, d'idees que lentament han cobrat forma en la

seva imaginació.

Alberto García-Alix

Les fotografies de primera època de García-Alix són testimoni

de com es transformava el carrer i els personatges que l'habitaven.

Les seves imatges constitueixen una altra crònica de moment,

que ens mostra a una generació que també va ser arrasada per la

droga i la sida. 

Experiència: La Movida, un de les èpoques més singulars i espontànies de la cultura contemporània espanyola que va tenir lloc en els primers anys vuitanta del segle passat.

Aquest quatre fotògrafs van representar aquella època amb tota la llibertat i

amb el seu propi estil, utilitzant també diferents maneres per representar-les,

tant les més rurals com les més tecnològiques. Una de les coses que em van

sorprendre va ser saber que per donar color a les fotografies, algunes vegades

pintaven en elles.

La sala més interessant va ser l'última on vam veure un munt de grups representats en discs de vinil i una pantalla amb aquelles cançons més famoses. Moltes de les fotografies que hi havia en aquell museu havien estat fetes per ser la portada dels discs.

En Caiguda Lliure

Títol: En caiguda lliure Localització: CaixaForum Barcelona Temporització: 10/10/2019 al 9/02/2020 Artistes:

Àngels Ribé Àngels Ribé (Barcelona, 1943) forma part d'una generació d'artistes que van iniciar

la seva carrera a finals dels anys seixanta, enmig de canvis polítics i socials profunds

que van tenir un impacte directe en la forma de concebre la pràctica artística. És una

artista conceptual espanyola, considerada una de les més rellevants de l'art conceptual

dels anys 70. Com la reivindicació de gènere i la reflexió sobre l'espai manté una important

presència internacional exponent o col·laborant amb artistes

Experiència:

L'obra que més crida l'atenció és el laberint, una obra molt antiga la qual

consisteix en plàstics grocs mig transparents que formen una cortina fen

passadissos. L'objectiu era que podies veure a les altres persones però no

la sortida i si et cansaves de caminar podies passar per sota per sortir. Una

altra interessant va ser una vitrina amb objectes d'un economista, la qual

consisteix a ser una obra commemorativa d'aquesta persona.

A la paret també trobarem algunes obres, uns teixits representant les dues cares de les dones i un altre que era una fotografia a Hong Kong on es veia de nit i la gent treballant, representant la societat que mai para, una societat capitalista.

No vam tenir temps per poder prestar molta més atenció a les altres obres però si al final ens van explicar que hi havia uns controls amb diferents poemes per a escoltar en cada obra, i això em va sorprendre.

Opera

Títol: Òpera: Passió, poder i política Localització: CaixaForum Barcelona Temporització: 19/10/2019 al 26/01/2020

Experiència:

Una exposició dedicada a l'òpera on vam poder passar per 8 ciutats en sales diferents i gaudir de la música de cada cultura a més la vestimenta, les obres i partitures. Com l'òpera ha canviat durant el pas del temps i ha tingut diferents derivats depenent del país en aquesta exposició ens han mostrat tots els països en els quals més ha influït:

La primera va ser Venècia, l'introductor de l'òpera en plena decadència

en el segle XVII, després per Londres, on les coses van tenir un canvi

més clàssic. La tercera va ser Viena, el focus de la música i l'òpera

europea d'aquell temps. La quarta va ser Milà amb un ideal de rebaldia

 i agitació. El següent el tan conegut Paris, la capital internacional de

la cultura que atreia artistes, músics i industrials. La sisena era la

nostra Barcelona, que va rebre una gran modernització en el segle

XIX per la burgesia i l'economia. La setena era Dresden, també un

focus artístic i la seu de nombrosos teatres. Per últim teníem Leningrad,

centre de referència del món del ballet i l'òpera i va acollir estrenes de

compositors molt coneguts.

Monòleg, diàleg i concepte

Títol: «Monòleg, diàleg i concepte».

Localització: Museu Can Framis, Barcelona

Temporització: 30/09/2019

Artistes:

Antoni Llena

Va neixer a Barcelona el 1943. Es un pinto, escultor i escritor espanyol.

És considerat un innovador dins del panorama artístic actual. La seva

obra, subtil i elegant, és un constant desafiament a les formes convencionals

i als límits de l'art. Ha publicat diversos llibres i col·labora habitualment amb

la premsa escrita, actualment amb el Diari Ara.

El fil conductor de la seva trajectòria està dins de l'art contemporani expressat d'una manera particular, treballant des del món de les idees i els conceptes, buscant sempre un punt d'atemporalitat i equilibri.En les seves obres expressa l'emoció "tractant de dir allò que no s'ha dit, el que està a l'aire i no s'ha trobat"

Josep Guinovart

Va néixer a Barcelona el 1927 i va morir 2007. Va ser un pintor, dibuixant i grabador d’espanya, considerat un dels màxims representants de l’informalisme.

Després de realitzar els seus estudis a l'escola de la Llotja i en el Foment d'Arts Decoratives de Barcelona, va guanyar una beca a l'any 1953 de l'Institut Francès per a realitzar un viatge a París de cinc mesos.

A la seva volta a Barcelona i després d'una temporada treballant en il·lustracions i decorats escenogràfics, cap a l'any 1957 va iniciar una decantació cap a l'art abstracte, la seva obra poc convencional, utilitza elements tridimensionals gairebé constantment en les seves obres, la majoria també de gran format.

Experiencia:

Aquesta exposició la vam anar a veure el dia 10 de gener al Museu Can Fermis. Aquesta estava formada per obres de diferents artistes, però no eren obres normals, més que obres pictòriques o d'altres tècniques, per poder admirar l'art, eren obres que feien a l'espectador pensar, poder entendre perquè l'artista a fet això.

Per tant vam poder veure moltes obres diferents, totes separades per artistes i temes. Cada autor tenia una forma diferent de pensar o de plasmar les seves idees, vam veure tant obres que utilitzaven sorra, com tela o plàstic. Ens va donar molt per pensar que significaven cada una de les obres i així van anar sorgint idees.

Un siglo breve

Títol: Un siglo breve Localització: MACBA, Edificio Meier, planta 1 Temporització: Permanent Artistes:

Leonor Antunes Va néixer el 1972 a Lisboa. És una escultora portuguesa i com a punt de partida

de la seva obra utilitza figures de la història de l'art, l'arquitectura i el disseny

moderns. Es tracta de figures que no solen ser molt conegudes, sobretot dones

Sture Johannesson Va néixer a Suècia el 1935 i va morir el 2018. Format en grafisme i fotografia,

als anys seixanta va iniciar la producció de pòsters i films experimentals d'estètica

psicodèlica

Experiència: Aquesta exposició ens ha fet veure les obres que tenen al MACBA des de 1929 fins al present. Abans de començar l'exposició hem pogut donar un ull a totes les sales, millor ja que no les hem pogut veure totes amb els guies. Nosaltres vam començar per la sala 5,els anys seixanta, on vam poder veure un vídeo i diferents cartells fent referència a la guerra civil on predomina el color vermell. Van començar a experimentar amb nous llenguatges visuals per reclamar la llibertat d'expressió,per provar tot això vam llegir un poema en veu alta. La següent sala va ser la 6 on vam poder veure obres d'un artista el qual li era més important el significat de l'obra que la construcció d'ella o vam poder veure en el cup que estava unit per dintre o en les fotografies de gent amb una cinta elàstica. Ens va tocar recrear l'obra de la cinta formant formes geomètriques. La següent va ser la 9, l'art dels vuitanta on vam veure obres vinculades amb el carrer com els cartells dedicats a l'avanç del feminisme, l'antiracista, els drets de gais i lesbianes i les polítiques de la identitat. També vam poder veure una de les obres que va sortir a un examen sobre la dona a l'art. Després vam entrar a les sales 7 i 8 dedicades al feminisme. Allà les sales

estaven separades i el meu grup va entrar a la 8 on hi havia obres d'una dona

que feia les seves reivindicacions a partir de fotografies d'ella sobre el seu cos,

rostre o comparant-se amb els anuncis de l'època. Després ens va tocar dibuixar

el que havien vist els altres companys a partir de definicions. Per últim vam veure la sala 11, on estava l'art més recent. Alguns artistes havien

fet una obra, la qual era un terra fet de peces d'embarcacions marítimes denunciant

així les econòmiques injustes, l'abús de poder i la repressió política.