Off

Festival Panoramic

La sortida va ser el 25 d'octubre, va anar al Festival Panoramic a la Roca Umbert de Granollers.

La sortida va durar des de les deu fins a l'una. Al arribar ens van organitzar ens van partir en grups, ja que érem dues escoles, el nostre grup primer tenia temps lliure per mirar amb deteniment les sales, on vam poder veure un munt de cartells de pel·lícules, algunes més conegudes que altres, i també vam veure llibres fotogràfics de diferents autors i cartells, tots ells relacionats amb la lluna i l'espai. Aprofitant el temps també vam anar a una altra sala més petita anomenada "The Afronauts" on ens van explicar que va haver-hi una escola la qual van planejar un viatje a la lluna, que mai es va arribar a fer, però aquesta exposició et mostra com hages estat si haguessin pogut arribar.

Més tard vem anar a veure l'exposició de Marcel·lí Antúnez, un artista molt conegut i que vam tenir la sort de poder conèixer, ell va ser qui ens va donar la visita. Aquesta va ser la que més interesant, ja que des del principi tot era molt estrany. Va començar amb un vídeo que explicava el que faríem, era com un mapa que parlava del cosmos, així vam començar la visita, vam veure un tros d'una de les seves pel·lícules mudes, més amunt un extraterrestre dibuixat en un paper gegant, el qual tenia diferents parts i si les obries formava l'interior d'aquell extraterrestre, el següent que vam veure va ser dos vídeos els quals sortia ell provant la gravetat zero amb un esquelet mecànic col·locat al cos, la següent part va ser la que més em va agradar, ja que era una pel·lícula en la qual podies formar part col·locant la cara en una caixa i quan obries la boca es feia una fotografia, l'últim va ser un vídeo molt estrany el qual canviava d'imatge amb els sorolls.

La política del disseny

El dia 8 de gener vam anar al Museu del Disseny de Barcelona a veure l'exposició de Victor Papanek anomenada "La Política Del Disseny".

Vam ser l'últim grup en entrar, el primer que ens van explicar va ser resumidament qui era Victor Papanek, un teòric del disseny que creia que tot disseny tenia conseqüències en la societat, el medi ambient i l'ecologia. Tot d'ell va ser explicat a partir de dues sales, la primera la qual comptava amb imatges i pel·lícules sobre ell, on també ens van mostrar les influències tan bones com dolentes, i la segona sala on ens explicaven la seva vida a partir dels anys amb fotografies i llibres, on trobàvem el seu llibre més famós "Disseny per al món real".

La següent sala vam trobar alguns dissenys que els alumnes de Papanek van fer amb ell, tots ells són dedicats als infants, les dones, la gent gran, persones amb diversitat funcional i persones del tercer món. Totes les obres estaven col·locades en sis cubs amb diferents temàtiques. Algunes de les que més van cridar la meva atenció van ser: l'obra de donar-se la mà, on es representava a partir d'una taula les millors maneres de saludar algú amb la mà, basant-se en com saludaven en altres països, una altra va ser el logotip de la cadira de rodes, la qual va fer un gran canvi amb l'únic detall del cercle simulant el cap d'una persona i com el nou disseny que s'està desenvolupant provoca un gran canvi en el moviment del logotip solament amb una línia diagonal. I l'obra que hem va fer més gràcia va ser la de la torradora, va desmuntar una completa i després va fer la seva pròpia però amb menys materials, tot durant un any, el resultat va ser una torradora que va acabar cremada.

En Caiguda Lliure

Títol: En caiguda lliure

Localització: CaixaForum Barcelona

Temporització: 10/10/2019 al 9/02/2020

Artistes:

Àngels Ribé

Àngels Ribé (Barcelona, 1943) forma part d'una generació d'artistes que van iniciar

la seva carrera a finals dels anys seixanta, enmig de canvis polítics i socials profunds

que van tenir un impacte directe en la forma de concebre la pràctica artística. És una

artista conceptual espanyola, considerada una de les més rellevants de l'art conceptual

dels anys 70. Com la reivindicació de gènere i la reflexió sobre l'espai manté una important

presència internacional exponent o col·laborant amb artistes

Experiència:

L'obra que més crida l'atenció és el laberint, una obra molt antiga la qual

consisteix en plàstics grocs mig transparents que formen una cortina fen

passadissos. L'objectiu era que podies veure a les altres persones però no

la sortida i si et cansaves de caminar podies passar per sota per sortir. Una

altra interessant va ser una vitrina amb objectes d'un economista, la qual

consisteix a ser una obra commemorativa d'aquesta persona.

A la paret també trobarem algunes obres, uns teixits representant les dues cares de les dones i un altre que era una fotografia a Hong Kong on es veia de nit i la gent treballant, representant la societat que mai para, una societat capitalista.

No vam tenir temps per poder prestar molta més atenció a les altres obres però si al final ens van explicar que hi havia uns controls amb diferents poemes per a escoltar en cada obra, i això em va sorprendre.

Òpera: Passió, poder i política​

Dia 23 de gener. Una exposició dedicada a l'òpera on vam poder passar per 8 ciutats en sales diferents i gaudir de la música de cada cultura a més la vestimenta, les obres i partitures. Com l'òpera ha canviat durant el pas del temps i ha tingut diferents derivats depenent del país en aquesta exposició ens han mostrat tots els països en els quals més ha influït:

La primera va ser Venècia, l'introductor de l'òpera en plena decadència en el segle XVII, després per Londres, on les coses van tenir un canvi més clàssic. La tercera va ser Viena, el focus de la música i l'òpera europea d'aquell temps. La quarta va ser Milà amb un ideal de rebaldia i agitació. El següent el tan conegut Paris, la capital internacional de la cultura que atreia artistes, músics i industrials. La sisena era la nostra Barcelona, que va rebre una gran modernització en el segle XIX per la burgesia i l'economia. La setena era Dresden, també un focus artístic i la seu de nombrosos teatres. Per últim teníem Leningrad, centre de referència del món del ballet i l'òpera i va acollir estrenes de compositors molt coneguts.

On som on podríem ser

Aquesta exposició es la primera que vam fer el dia 11 de març i es la segona vegada que entrem a aquesta sala, una que esta preparada per rebre diferents comissaris guanyadors d’un concurs i deijarlos exposar obres que estan emmagatzemades al museu. En aquest cas va guanyar la Diana Guijarro, la cual va seguir el tema de la nostra forma de connexió amb l’entorn i el paisatge, va utilitzar la majoria d’obres interactives. Aquest projecte planteja una revisió de les nostres formes de connexió amb l´entorn i el paisatge, entenent aquests conceptes com a espais amb definicions en transició. Les obres que componen aquesta mostra busquen configurar una escena global en la qual es pugui advertir amb intensitat el desenvolupament de les diferents investigacions artístiques. Inclou obres de Cindy Sherman, Martin Kippenberger, Txomin Badiola, Mona Hatoum, Pedro G. Romero, Joan Brossa, Andrea Fraser, Cildo Meireles i Alex Reynolds. Comissariada per Diana Guijarro, l'exposició s'enmarca en el programa Convocatòria de Comissariat de la Col·lecció "la Caixa".

Objectes de desig. Surrealisme i disseny 1924-2020.

Des dels seus inicis, el surrealisme es va inspirar en el disseny i en els objectes quotidians. No obstant això, l'impacte que va tenir sobre el disseny aquest moviment artístic, especialment després de la II Guerra Mundial, és poc conegut.

L'exposició explora l'intercanvi en ambdues direccions entre surrealisme i disseny, juxtaposant obres d'art surrealista i destacades peces de disseny dels últims cent anys. Exposició del dia 11 de març, vam fer dues exposicions aquest dia, aquesta va ser la segona. El tema era el surrealisme, un moviment que ja hem treballat força a l'escola, aquesta avantguarda tracta sobre la representació lliure d'allò que considerem més intern i amagat de l'home, el seu inconscient i la seva imaginació. L'exposició no sols comptava amb obres pictòriques sinó que també tenien diferents com: escultures, objectes de col·lecció, cartells, revistes, llibres i fotografies, com també pel·lícules històriques. Estava dividida en 4 sales:

- La primera tractava sobre el començament del surrealisme.

- La segona sala on es pot destacar sobretot el mobiliar.

- La tercera sala era l'eròtica.

- L'última sala la vam veure ràpidament, ja que no tenim temps, però pel poc que vaig veure la majoria d'elles eren mobiliari, una mica més cridaner que els altres que hem vist.

A SEURE

A partir d'aquesta exposició haviem de crear la nostra pròpia, com si fóssim comissaris, a partir de dues obres que vam veure i una pròpia escollida per nosaltres. A partir d'aquí relacionar les tres obres perquè tingués un sentit totes juntes i explicar-lo.

La meva exposició es titula a seure, ja que tracte sobre una sèrie d‘escultures, que encara que no ho semblin son cadires on et pots a seure. A mes totes tres son d’un material tou.

La primera imatge es d’una de les escultures de l’exposició, de l’apartat dels somnis, es tracte d’una escultura d’un peu realista, per el seu color desde fora sembla feta de bronze o un marterial semblant, però si t’acosten pots arribar a descobrir les petites marques, provocades per el temps, que te sobretot a les zones amb més detalls. La segona imatge també forma part de l’exposició del surrealisme, del apartat dels somnis, en aquest cas es tracte d’una poma d’intre un barret. Aquesta pot semblar més que es una escultura tova, però mai diries que es una cadira, per la seva forma. Per acabar l’última imatge es la que no es troba d’intre de l’exposició del surrealisme, es tracte d’una cadira en forma de dona, que encara que no ho sembli ( com a la primera imatge, la del peu ) està feta de material tou. La cosa amb aquesta cadira es la postura de la dona, els detalls i el color et fan dubtar sobre el que es.

Diseny d'una escuela de Polonia, Wamhouse, que ha disenyat aquesta cadira titulada "Poprawiany ", significa correcte en polac.